Amb l’aplicació del nou DECRET 141/2012, de 30 d’octubre, pel qual es regulen les condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat (DOGC núm. 6245 publicat el 02/11/2012) el certificat d’habitabilitat que fins ara coneixiem s’ha convertit en dos nous formats:
Certificat d’habitabilitat de segona ocupació per a habitatges anteriors a 1984:
Si hi ha cèdula caducada s’ha d’especificar i si no n’hi ha o es desconeix si n’hi hi ha, s’ha de posar que no n’hi ha i s’ha de justificar l’antiguitat de l’habitatges (no serveix el cadastre) mitjançant escriptures, notes del registre, contractes de lloguer, volants d’empadronament… etc.
A diferència dels certificats actuals s’han de diferenciar els tipus d’habitacions segons els m², de 5 a 8 m², de 8 a 12 m² i de més de 12 m², això és el que condiciona el llindar màxim permès, que serà d’1, 2 i 3 ocupants respectivament per habitació.
Certificat d’habitabilitat de segona ocupació per a habitatges posteriors a 1984 que no hagin tingut mai cèdula de 1ª ocupació:
Aquest certificat inclou un certificat de solidesa que assumeix l’arquitecte que signa i que permet que els habitatges que s’hagin construït fora de la legalitat urbanística puguin tenir la cèdula d’habitabiliat sempre que reuneixin les condicions que marca el drecret. S’ha d’acreditar l’antiguitat de l’habitatge mitjançant escriptures, notes del registre, contractes de lloguer, volants d’empadronament… etc.
També en aquest cas s’han de diferenciar els tipus d’habitacions segons els m², de 5 a 8 m², de 8 a 12 m² i de més de 12 m², això és el que condiciona el llindar màxim permès, que serà d’1, 2 i 3 ocupants respectivament per habitació.
Si vols contactar amb nosaltres, envia’ns un mail a info@chitece.com
