A Espanya existeixen uns 25 milions d’habitatges, segons el Cens de Població i Habitatge, i gairebé la meitat d’aquests es van construir abans de 1979 pel que, si no han estat reformats, sofreixen un estat de ruïna energètica. Aquest és el panorama amb el qual es troba l’entrada en vigor, a partir de l’1 de juny, del certificat d’eficiència energètica, una etiqueta similar a la qual ja s’usa amb els electrodomèstics que detalla el nivell d’estalvi energètic de les llars i que serà obligatori en totes les vendes o lloguers. Els arqutiectes són els encarregats de realitzar un estudi que tindrà una vigència de 10 anys. L’etiqueta serà merament informativa i no obligarà a fer reformes en cas de tenir una baixa qualificació però sí que s’estableixen sancions per als propietaris que vulguin vendre o llogar el seu pis i no tinguin a la disposició del comprador o arrendador aquesta informació.
Dels més de 25 milions d’habitatges espanyols el 60% es van construir sense cap tipus de normativa d’eficiència energètica, detallen a Lavanguardia.com fonts de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE). Segons aquest organisme, pertanyent al Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, un 44% dels habitatges es van construir abans de 1979, quan llavors no era obligatori aïllar els edificis. Aquestes, si no han estat reformades, es troben en estat de ruïna energètica, detalla Florencio Mantenca, director del departament d’Energètica Edificatoria del CENER (Centre Nacional d’Energies Renovables). I el fet que fins a 2006 no entrés en vigor l’actual codi tècnic d’edificació, que ja estipula què aspectes energètics cal tenir en compte a l’hora de construir edificis, elevaria la xifra de pisos que necessiten rehabilitació energètica al 93% (més de 23 milions d’habitatges a Espanya).
A Catalunya aproximadament 2.200.000 habitatges van ser construits abans de 1980. Això significa que es van aixecar sense cap tipus de regulació d’eficiència energètica, segons explica la Agència de l’habitatge. I aproximadament un milió més es van edificar en el període que va entre 1980 i 2006, moment en què es va implementar el codi tècnic. D’aquesta forma, tan sol uns 350.000 pisos estarien construïts tenint en compte criteris d’estalvi energètic i es tem que molts dels restants no compleixin amb els mínims. Per aquests més de tres milions d’habitatges catalans que podrien tenir deficiències energètiques, especialment les construïdes abans de la dècada dels 80, i amb la voluntat d’incentivar que els propietaris millorin la seva eficiència, la Generalitat de Catalunya té previst un paquet d’ajudes que encara no s’ha acabat de concretar ni en quantitat ni en forma ja que, segons han explicat a Lavanguardia.com estan esperant a saber què partida monetària els correspon del Pla Estatal d’Habitatge 2013-2016. De fet, Foment, el ministeri del que depenen les ajudes estatals per a l’eficiència energètica, no ha sabut concretar a aquest diari si existirà algun tipus de subvenció. En el cas català, tot apunta al fet que les ajudes se centrarien a subvencionar part de la rehabilitació del pis, igual que ja es fa, per exemple, amb les finestres.
Si vols contactar amb nosaltres, envia’ns un mail a info@chitece.com
(informació extreta de La Vanguardia)
