El Govern de l’Estat impulsa un nou model d’habitatge basat en el lloguer i la rehabilitació
Avui, en Consell de Ministres:
S’aprova el projecte de Llei de Rehabilitació, Regeneració i Renovació Urbana i el Pla Estatal d’Habitatge 2013-2016, que units a la Llei de Foment del Lloguer, són els instruments que faran possible el canvi de política i model.
S’aposta pel lloguer i la rehabilitació enfront de la construcció de nous habitatges.
El nou Pla Estatal de Foment del Lloguer d’Habitatges, Rehabilitació, Regeneració i Renovació Urbana (2013-2016), aprovat avui, destinarà 2.421 milions d’euros a ajudes al lloguer, la rehabilitació i la regeneració urbanes.
Aquestes iniciatives tenen una clara vocació social i ajudaran a satisfer les necessitats prioritàries dels ciutadans, entre elles l’accés a l’habitatge dels sectors de població amb menys recursos.
Les persones afectades en els procediments de desnonament tindran preferència en l’accés al programa d’ajuda al lloguer.
divendres, 5 d’abril de 2013
La ministra de Foment, Ana Pastor, ha presentat avui al Consell de Ministres el projecte de llei de Rehabilitació, Regeneració i Renovació Urbana i el Pla Estatal de Foment del Lloguer d’Habitatges, la Rehabilitació, Regeneració i Renovació Urbanes (2013-2016) que, juntament amb la nova Llei de Foment del Lloguer, suposen un canvi de model en la política d’habitatge.
Aquestes iniciatives tenen una clara vocació social i tenen com a objecte satisfer les necessitats prioritàries dels ciutadans, facilitant l’accés a un habitatge digne dels sectors de població amb menys recursos.
Dels 26 milions d’habitatges que hi ha al nostre país, 15 milions tenen més de 30 anys i gairebé 6 milions més de mig segle.
El mercat del lloguer representa el 17 per cent enfront del 83 per cent del de la propietat mentre que a Europa el mercat en lloguer representa el 38%.
Així mateix, és fonamental facilitar l’accés a l’habitatge als sectors de població amb menors recursos. Per això, és necessari un canvi de model que recolzi el lloguer com a via idònia per a l’accés a l’habitatge, especialment per els qui disposen de menors nivells de renda i per afavorir la sortida a l’estoc d’habitatge desocupat.
També s’ha fet una aposta pel foment de la rehabilitació d’edificis i la regeneració i renovació urbanes per propiciar una reactivació sostenible del sector de la construcció, uns edificis més segurs i una millora de l’eficiència energètica.
Projecte de Llei de Rehabilitació, Regeneració i Renovació urbanes
La nova llei estableix mecanismes que permetran posar en pràctica des de les operacions més senzilles, que afecten a la rehabilitació d’un edifici, a les més completes, que van des de la regeneració de teixits urbans ja existents a la reurbanització de zones més àmplies dins de les ciutats.
Aquestes operacions contribuiran al foment de la qualitat, la sostenibilitat i la competitivitat, tant en l’edificació com en el sòl, i aproparan el nostre marc normatiu al marc europeu, sobretot en relació amb els objectius d’eficiència i estalvi energètics.
El model sorgit en els últims anys, bolcat fonamentalment en la construcció de nous habitatges, ha descompensant el necessari equilibri que hauria d’existir entre les actuacions de construcció i aquelles altres orientades a la conservació en adequades condicions del parc ja edificat.
A això cal unir la gran distància que separa el parc edificat a Espanya de les exigències europees relatives a l’eficiència energètica dels edificis i, a través d’ells, de les ciutats.
Prop del 60 per cent dels habitatges espanyols es van construir sense cap normativa mínima d’eficiència energètica (la primera és de 1979), la qual cosa situa a Espanya en una posició difícil de cara al compliment dels compromisos amb Europa (Estratègia Europea 2020). A més, dels 10,7 milions d’habitatges en edificis de 4 o més plantes, 4 milions encara no tenen ascensor i un percentatge molt elevat d’habitatges es troba en deficient situació de conservació.
Novetats de la Llei
Entre les novetats més rellevants que formen part del nou text legal estan les següents:
La configuració del deure conservació com un dels deures fonamentals relacionats amb el mig urbà, i, per tant, la seva regulació amb caràcter uniforme, en el marc de les condicions bàsiques d’igualtat que a l’Estat competeix establir.
La regulació bàsica d’un Informe d’Avaluació dels Edificis (IEE), que tracta de superar les insuficiències de la Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE), demanda per l’Estat a partir del Reial decret-llei 8/2011. Aquest informe, a més d’avaluar l’estat de conservació dels edificis, aportarà informació sobre el grau de compliment de la normativa vigent en matèria d’accessibilitat, i inclourà la Certificació de l’Eficiència Energètica. Aquesta última, amb un mer caràcter informatiu, i amb independència que alguna dels habitatges de l’edifici vagi a ser posada en venda o en alquiler.el informe només s’exigirà als edificis de tipologia residencial d’habitatge col·lectiu que tinguin més de 50 anys i sempre que no hagin passat ja la ITE de conformitat amb la seva pròpia regulació.
S’amplien les facultats reconegudes a les comunitats de veïns, agrupacions de propietaris i cooperatives, per actuar al mercat immobiliari amb plena capacitat jurídica per a totes les operacions, incloses les crediticies, relacionades amb les operacions de rehabilitació.
S’estableixen mecanismes que permetran obtenir finançament extern perquè la rehabilitació sigui més accessible. De manera especial, s’introdueix la figura de “la memòria de viabilitat econòmica” que acompanyarà a cada actuació, i que podria justificar l’aplicació de regles excepcionals per vincular increments d’edificabilitat o densitat, així com canvis a les diferents operacions de rehabilitació, regeneració i/o renovació urbanes.
Es modifiquen determinats règims d’unanimitat o majories establerts per la Llei de Propietat Horitzontal. Així, quan existeixin determinades obres que són demandades per les administracions públiques, encara que afectin al títol constitutiu o als estatuts, seran obligatòries, com ja ocorre amb algunes d’elles en la vigent regulació de la propietat horitzontal.
Nou Pla estatal d’habitatge 2013-2016
El pla, que complementa a les dues lleis citades, té per objecte buscar la màxima rendibilitat amb els recursos disponibles, a través de la concessió d’ajudes al major nombre possible de ciutadans, i facilitar un habitatge digne als col·lectius més desfavorits. Així, les persones afectades en els procediments de desnonaments tindran preferència en l’accés al programa d’ajuda al lloguer.
El pla pretén a més dinamitzar l’economia i fomentar la generació d’ocupació. L’engegada del nou pla s’estima que suposarà en quatre anys la creació de 105.000 llocs de treball.
El pressupost del pla per a tot el període de vigència és de 2.421 milions d’euros, que es reparteixen entre els set programes que ho conformen, els 100 milions d’euros de la LINEA IDAE i el Projecte Clima.
El pla manté la subsidiació de préstecs convinguts per evitar afeblir la capacitat dels deutors hipotecaris amb menys recursos.
Els set programes són: subsidiació de préstecs convinguts, ajudes al lloguer, foment del parc públic d’habitatges, foment a la rehabilitació, foment de la regeneració urbana, suport a la implantació del IEE i foment de ciutats sostenibles.
Nova gestió de les ajudes al lloguer
Amb l’objectiu d’un millor aprofitament dels recursos, la concessió de les ajudes al lloguer es farà de forma més equitativa tenint en compte la renda de la unitat de convivència en un habitatge.
Els beneficiaris de les ajudes al lloguer seran les persones físiques majors d’edat amb un límit d’ingressos inferior a 3 vegades l’IPREM, modulable segons el nombre de membres i composició de la unitat de convivència, la qual cosa assegura que accedeixin a l’ajuda les famílies més necessitades.
Ajudes a la rehabilitació i la regeneració
El pla contempla també ajudes a la rehabilitació edificatoria en edificis i instal·lacions per millorar el seu estat de conservació, garantir l’accessibilitat i millorar l’eficiència energètica.
Els immobles hauran de tenir una antiguitat anterior a 1981, almenys el 70% de la seva superfície ha de tenir ús residencial d’habitatge i constituir el domicili habitual dels seus propietaris o arrendataris.
Podran sol·licitar aquestes ajudes comunitats de propietaris, agrupacions de comunitats o propietaris únics d’edificis d’habitatges.
Es concediran ajudes de fins a 4.000 € per habitatge per a conservació, 2.000 € per habitatge per a millora de l’eficiència energètica (5.000 € si es redueix en un 50% la demanda energètica de l’edifici) i 4.000 € per habitatge per a millora d’accessibilitat.
En el cas de la regeneració urbana, es finançarà la realització conjunta d’obres de rehabilitació en edificis i habitatges, d’urbanització o reurbanització de l’espai públic o d’edificació en substitució d’edificis demolits.
Els beneficiaris seran els qui assumeixin la responsabilitat de l’execució integral de l’àmbit d’actuació amb ajudes de fins a 11.000 € per habitatge rehabilitat, 30.000 € per habitatge construït en substitució d’una altra demolida i 2.000 € per habitatge per a l’obra d’urbanització.
Informe d’evaluació d’edificis
Així mateix, el pla inclou ajudes a la implantació de l’Informe d’Avaluació d’Edificis, amb una subvenció màxima del 50 per cent del cost del mateix.
Finalment, s’estableixen ajudes per al foment de ciutats sostenibles i competitives, a través de la millora de barris, centres i cascos històrics, substitució de infrahabitatges i zones turístiques.
Mesures addicionals
Línia ICO per a la rehabilitació d’habitatges i edificis 2013: per atendre les necessitats de finançament de particulars i comunitats de propietaris per escometre projectes de rehabilitació o reforma d’habitatges i edificis. En aquest cas la dotació serà d’1.000 M€.
LINEA IDAE- Programa d’ajudes a projectes integrals d’estalvi i eficiència energètica en edificis d’habitatges: per incentivar la realització d’actuacions integrals d’estalvi i millora de l’eficiència energètica, així com la utilització d’energies renovables (renovació de finestres, façanes, calderes, equips d’aire condicionat, etc.).
La dotació serà de 100 M€ per a ajudes públiques directes i préstecs reemborsables.
Projecto Clima: Compra de crèdits per reduccions verificades de CO2 en el sector de l’habitatge fins als quatre primers anys de funcionament del projecte, per part del Fons de Carboni per a una Economia Sostenible (10M€ en 2013).
Programa de rehabilitació energètica d’habitatges de l’IDAE
Per recolzar aquest nou marc legislatiu, amb la finalitat de millorar l’estat de conservació dels edificis d’habitatges, la seva seguretat, habitabilitat, salubritat i accessibilitat, el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, a través de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE) engegarà pròximament un programa específic d’ajudes i finançament per facilitar l’execució de mesures de millora de l’eficiència energètica i la utilització de les energies renovables.
Amb una dotació de 100 milions d’euros, aquest programa busca promoure la realització de mesures d’estalvi i eficiència sobre l’envolupant i les instal·lacions tèrmiques dels edificis existents d’ús residencial, i la incorporació d’energies renovables (biomassa i geotermia, principalment).
Podran ser beneficiaris de les ajudes o del finançament d’aquest programa les comunitats de propietaris d’edificis residencials d’ús habitatge, les comunitats de béns dels propietaris d’edificis d’habitatges no dividits horitzontalment i les persones físiques propietàries d’un edifici d’habitatges unifamiliar.
Es consideraran actuacions susceptibles d’ajuda les actuacions integrals en edificis d’habitatges sempre que comprenguin una o diverses de les següents mesures que millorin la qualificació energètica de l’edifici o habitatges afectats.
Millora de l’eficiència energètica de l’envolupant tèrmica dels edificis d’habitatges existents
Millora de l’eficiència energètica de les instal·lacions tèrmiques dels edificis d’habitatges existents
Substitució d’energia convencional per biomassa en les instal·lacions de calefacció, climatització i aigua calenta sanitària dels edificis d’habitatges existents
Substitució d’energia convencional per energia geotèrmica en les instal·lacions de calefacció, refrigeració i producció d’aigua calenta sanitària dels edificis d’habitatges existents.
La dotació econòmica del pla es repartirà equitativament entre les quatre tipologies d’actuacions anteriors.
Certificat energètic per a llogar o comprar
Dins d’aquesta política de suport a l’habitatge i rehabilitació, i donant compliment a la normativa comunitària, el Consell de Ministres ha aprovat, a més, el Reial decret per traslladar a la normativa espanyola el procediment bàsic per a la certificació d’eficiència energètica dels edificis.
La norma estableix que a partir d’1 de juny de 2013 serà obligatori posar a la disposició dels compradors o arrendadors d’edificis o de part dels mateixos, per a lloguers amb una durada superior a quatre mesos, un certificat d’eficiència energètica. Aquest certificat, a més de la qualificació energètica de l’edifici, haurà d’incloure informació objectiva sobre les característiques energètiques dels edificis, i, en el cas d’edificis existents, document de recomanacions per a la millora dels nivells òptims o rendibles de l’eficiència energètica de l’edifici o d’una part d’est, de manera que es pugui valorar i comparar l’eficiència energètica dels edificis, amb la finalitat d’afavorir la promoció d’edificis d’alta eficiència energètica i les inversions en estalvi d’energia.
Programes informàtics de l’IDAE
Com a eina per facilitar l’obtenció d’aquests certificats, per mandat del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme i del Ministeri de Foment, l’IDAE ha elaborat els programes informàtics CE3 i CE3X, tots dos publicats com a Documents Reconeguts a la disposició dels tècnics certificadors.
més, l’IDAE s’ha encarregat de dur a terme un pla de formació per formar als tècnics responsables de certificar energèticament els edificis i d’aquells altres encarregats del seu control i inspecció sobre les eines reconegudes CE3 i CE3X. Finalment, l’IDAE s’encarregarà d’informar als venedors, compradors i usuaris d’habitatges i edificis en general sobre les noves obligacions a les quals han de fer front.
Obligacions per a les Administracions públiques
Igualment, i com a actuació exemplaritzant de les Administracions Públiques, el Reial decret obliga al fet que tots els edificis o parts dels mateixos, en els quals una autoritat pública ocupi una superfície útil total superior a 500 m2 inicialment que siguin freqüentats habitualment pel públic, disposin del certificat d’eficiència energètica i exhibeixin la seva etiqueta d’eficiència energètica.
Així, el complex Cuzco que alberga als Ministeris d’Indústria, Energia i Turisme, Economia i Competitivitat i part d’Hisenda i Administracions Públiques, ja ha estat qualificat mitjançant el programa informàtic de referència obtenint la qualificació energètica C.
Si vols contactar amb nosaltres, envia’ns un mail a info@chitece.com
(informació extreta de la web del Ministerio de Fomento)
