Aquest document és l’informe resultant d’incorporar les dades que l’arquitecte certificador pren en la seva visita a l’immoble a un dels programes informàtics habilitats per a la certificació d’edificis existents. En el certificat es resumeixen els resultats de totes les dades recollides sobre la situació, orientació, envoltant i sistemes de producció d’energia de l’habitatge.
A la primera pàgina s’especifiquen les dades de l’immoble i de l’arqutiecte certificador, i el més important: es mostra la qualificació energètica obtinguda.
Això és el que entenem per etiqueta d’eficiència energètica, i serà la qualificació que indiqui l’eficiència energètica de l’immoble en una escala de l’A a la G segons les emissions en quilograms de diòxid de carboni per m² a l’any. És a dir, és aquest gràfic el que ens farà diferenciar si un habitatge és més o menys eficient depenent de la seva qualificació.
En les següents pàgines o annexos es resumeixen algunes de les dades preses en l’habitatge que han determinat la seva qualificació:
A l’Annex I es descriuen les característiques tèrmiques de l’immoble, és a dir:
. L’envoltant, tant els tancaments opacs (murs, façanes, cobertes, forjats) com els buits (finestres, portes etc …)
. Les instal · lacions tèrmiques (calefacció, refrigeració, aigua calenta sanitària (ACS), ventilació etc …)
. La instal · lació d’il · luminació i el funcionament i ocupació de l’immoble (encara que això només s’especifica en cas d’edificis terciaris)
A l’Annex II s’especifica amb més detall la qualificació energètica de l’immoble que resumeix l’etiqueta de la primera pàgina:
. La qualificació energètica de l’edifici de l’A a la G com ja havíem vist, al costat de les qualificacions parcials també de l’A a la G i en termes de kg CO2/m2 any de calefacció, ACS, refrigeració i il · luminació,
. La qualificació parcial de la demanda de calefacció i refrigeració, també en una escala de l’A a la G però en termes de demanda de kilowatts hora per metre quadrat a l’any. Aquesta qualificació es refereix a la quantitat d’energia que necessita l’immoble en termes de calefacció o refrigeració per mantenir els nivells de confort en el seu interior. És a dir està determinada, sobretot, tant per la envoltant, com per la seva orientació i les característiques de l’aïllament.
. Finalment la qualificació parcial del consum d’energia primària: s’analitzen els kilowatts hora per metre quadrat a l’any que els sistemes de calefacció, refrigeració, ACS i il · luminació de l’immoble consumeixen realment per aconseguir el confort interior.
Això ens pot donar una idea d’on és necessari intervenir a l’hora de millorar l’eficiència energètica, ja que ens podem trobar amb casos en que un habitatge tingui molt bons sistemes de climatització d’alt rendiment però que la seva envoltant faci que no se’ls servei partit rebaixant així la seva qualificació global. O per contra podem veure habitatges molt bé aïllades però amb uns sistemes de climatització poc eficients i, per tant, que requereixin major energia per al seu funcionament, que faran que tingui una qualificació més baixa.
L’Annex III és el referent a les recomanacions de millora: que el tècnic considera convenients per pujar una escala a la qualificació en el cas d’immobles amb qualificació B o C, i fins a dos escales en la qualificació en el cas d’immobles amb qualificació D, E, F o G.
Es descriuen les millores i s’especifica quan farien disminuir les emissions de diòxid de carboni, així com la demanda de calefacció i refrigeració. S’inclou a més un quadre comparatiu dels consums actuals amb els possibles consums en cas que s’apliquessin les millores.
Finalment en l’annex IV el tècnic descriurà les proves, comprovacions i inspeccions dutes a terme durant el procés de presa de dades.
Si vols contactar amb nosaltres, envia’ns un mail a info@chitece.com
(informació extreta del blog de Certicalia)
